Agredolç

El sentiment agredolçés la tendència a l’anhel, la malenconia i la tristor; és ser molt conscient del pas del temps i, curiosament, gaudir extraordinàriament de la bellesa del món. Les persones agredolces reconeixen que la llum i la foscor, el naixement i la mort, l’amarg i el dolç, sempre van plegats. Si algun cop t’has demanat per què t’agrada la música trista... Si trobes consol o inspiració en un dia plujós... Si reacciones intensament a la música, l’art, la natura i la bellesa... Llavors, probablement, t’identifiquis amb el sentiment agredolç. Aquesta obra mestra és una barreja d’investigació, de narració d’històries i de memòries que aprofundeix en els sentiments de tristor i enyorança, i arriba a la conclusió que acceptar la condició agredolça de la vida és el veritable camí vers la creativitat, la connexió i la transcendència. Susan Cain demostra que el sentiment agredolçés la força silenciosa que ens ajuda a transcendir el nostre dolor personal i col·lectiu. Si no reconeixem el nostre propi dolor, diu, podem acabar infligint-lo als altres a través de l’abús, la dominació o la negligència. Però si ens adonem que tots els éssers humans coneixen, o coneixeran, la pèrdua i el patiment, podem girar-nos els uns cap als altres. En una època de discòrdia i ansietat personal, Agredolç ens uneix de manera profunda i inesperada.